28 de nov. 2011

Juguem amb les lletres



A partir d’un quadre de Max Ernst realitzat amb la tècnica del collage on l’artista juga a amagar paraules entre les lletres, nosaltres hem jugat a amagar el nom. Cada nen@ ha buscat les lletres de revista per composar el seu nom, prèviament retallades, i després ha continuat enganxant lletres per tal que quedés amagat. A veure si sou capaços de trobar-lo. 





Ha estat una activitat molt engrescadora pels infants de P5, que ha servit per treballar lectoescriptura a partir de l’art. Després s’ho han passat molt bé jugant a buscar els noms de tots els companys.

26 de nov. 2011

Bodegó de tardor

Després d'observar uns quants bodegons de diferents artistes, els petits artistes de 5 anys han realitzat el seu bodegó de tardor. Hem utilitzat elements naturals que els propis alumnes havien portat a l'aula: carbasses, castanyes i magranes.
Primer hem dedicat una estona a l'observació. Què hem de dibuixar, tamany dels elements, relació entre ells, fons, etc.Per fer-ho hem fet una foto imaginària al bodegó enfocant amb les nostres mans el que s'havia de dibuixar. Hem enquadrat la imatge acostant i allunyat les mans dels nostres ulls fins que hem aconseguit veure només els fruits de tardor.




 Primer ho han dibuixat amb llapis, sense apretar i després han pintat. Per pintar els alumnes tenien un pinzell gruixut i un altre de prim per resseguir els contorns i fer els detalls. Els resultats han estat increïbles!


Un conte per reflexionar

El niño pequeño de Helen Buckelin


Había una vez, un niño pequeño que comenzó a ir a la escuela. Era bastante pequeño y la escuela muy grande. Cuando descubrió que podía entrar en su aula desde la puerta que daba al exterior, estuvo feliz y la escuela no le pareció tan grande.
Una mañana, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño-.
Le gustaba dibujar y podía hacer de todo: vacas, trenes, pollos, tigres, leones, barcos. Sacó entonces su caja de lápices y empezó a dibujar, pero la maestra dijo:
- ¡Esperen, aún no es tiempo de empezar! Aún no he dicho lo que vamos a dibujar. Hoy vamos a dibujar flores.
- ¡Qué bien! -pensó el niño.
Le gustaba hacer flores y empezó a dibujar flores muy bellas con sus lápices violetas, naranjas y azules. Pero la maestra dijo:
- ¡Yo les enseñaré cómo, esperen un momento! - y, tomando una tiza, pintó una flor roja con un tallo verde. Ahora -dijo- pueden comenzar.
El niño miró la flor que había hecho la maestra y la comparó con las que él había pintado. Le gustaban más las suyas, pero no lo dijo. Volteó la hoja y dibujó una flor roja con un tallo verde, tal como la maestra lo indicara.
Otro día, la maestra dijo:
- Hoy vamos a modelar con plastilina.
- ¡Qué bien! -pensó el niño.
Le gustaba la plastilina y podía hacer muchas cosas con ella: víboras, hombres de nieve, ratones, carros, camiones; y empezó a estirar y a amasar su bola de plastilina. Pero la maestra dijo:
- ¡Esperen, aún no es tiempo de comenzar! Ahora -dijo- vamos a hacer un plato.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño-.
Le gustaba modelar platos y comenzó a hacerlos de todas formas y tamaños. Entonces la maestra dijo:
- ¡Esperen, yo les enseñaré cómo! - y les mostró cómo hacer un plato hondo-. Ahora ya pueden empezar.
El niño miró el plato que había modelado la maestra y luego los que él había modelado. Le gustaban más los suyos, pero no lo dijo. Sólo modeló otra vez la plastilina e hizo un plato hondo, como la maestra indicara.
Muy pronto, el pequeño aprendió a esperar que le dijeran qué y cómo debía trabajar, y a hacer cosas iguales a la maestra. No volvió a hacer nada él sólo.
Pasó el tiempo y, sucedió que, el niño y su familia se mudaron a otra ciudad, donde el pequeño tuvo que ir a otra escuela. Esta escuela era más grande y no había puertas al exterior a su aula. El primer día de clase, la maestra dijo:
- Hoy vamos a hacer un dibujo.
- ¡Qué bien!- pensó el pequeño, y esperó a que la maestra dijera lo que había que hacer; pero ella no dijo nada. Sólo caminaba por el aula, mirando lo que hacían los niños. Cuando llegó a su lado, le dijo:
- ¿No quieres hacer un dibujo?
- Sí -contestó el pequeño-, pero, ¿qué hay que hacer?
- Puedes hacer lo que tú quieras - dijo la maestra.
- ¿Con cualquier color?
- ¡Con cualquier color! - respondió la maestra-. Si todos hicieran el mismo dibujo y usaran los mismos colores, ¡cómo sabría yo lo que hizo cada cual!
El niño no contestó nada y, bajando la cabeza, dibujó una flor roja con un tallo verde".

24 de nov. 2011

Jugar per créixer sense pors

Quantes vegades hem sentit a l’escola un infant dient ”No puc”. Quan sentim aquesta frase sabem que darrera d’aquest nen hi ha un munt de pors i inseguretats que posen fre al seu potencial creador i a la seva imaginació.
El joc, sens dubte, té una importància fonamental per a l’aprenentatge dels nens, per a la superació de les pors, per a l’esperit creatiu que s’amaga dins de cada un dels seus cors. Tots els nens han de poder jugar per aprendre i ser feliços.
He trobat dos vídeos a la xarxa que parlen de tot això, acompanyats d’una música molt adient. Espero que us agradin.


Si voleu saber més sobre el joc infantil us recomano el blog Jugar i jugar. Allà podreu trobar tot tipus d’informació relacionada.

23 de nov. 2011

La utilització de mandales a l'aula


Els mandales són representacions geomètriques, esquemàtiques y simbòliques del microcosmos o el macrocosmos que s’utilitzen com a tècnica de relaxació oriental. 
Aplicats a l’educació es poden utilitzar per treballar l’atenció i la concentració, la relaxació, la imaginació i la creativitat. També es treballa la motricitat fina a l’hora de pintar que servirà per millorar el traç.
Per les seves característiques visuals els mandales estimulen l’interès dels alumnes per realitzar aquesta activitat i normalment gaudeixen fent-la.
És aconsellable que l’ambient a l'aula sigui silenciós i s’acompanyi l’activitat de música relaxant. I que tinguin la possibilitat d’escollir quin mandala volen pintar entre vàries possibilitats.

Existeix una infinita varietat de mandales relacionats amb temàtiques diferents i amb diferents nivells de complexitat. A la xarxa en podeu trobar moltes per imprimir. Cliqueu aquí i aquí per descarregar-vos més de 300 mandales.


21 de nov. 2011

Una mestra que emociona

M. Carmen Díez Navarro

Us presento a una mestra apassionada per l'Educació Infantil, que viu el dia a dia a l'escola des de les emocions i els sentiments, en un acte d'amor cap als infants i cap a l'educació. Una mestra amb un estil constructivista, activa, plena d'entusiasme per la seva feina, sensible. Una mestra que emociona per la seva manera de viure la seva professió i per la manera d'explicar-ho en els seus llibres i que encomana les ganes i l'optimisme que transmet.
Us recomano la lectura dels seus llibres pedagògics, on hi podreu trobar diaris, diàlegs d'infants, reflexions, experiències, vivències i alguns poemes del seus moments viscuts a l'aula amb els seus petits alumnes. També té llibres de poesia.

La seva bibliografia:
        
        La oreja verde de la escuela

        Proyectando otra escuela


        Un diario de clase no del todo pedagógico




     
    Col·leccionant moments

     Emocions
 






     El piso de abajo de la escuela

      Poesías por alegrías

      Arte en la escuela infantil

      Mi escuela sabe a naranja



Entreu també a la seva pàgina on podreu gaudir dels seus poemes i escrits, podreu consultar totes les seves publicacions i accedir a materials pedagògics per treballar a l'aula:

http://www.carmendiez.com

I acaba de publicar... Les arracades de la mestra (o com pensa una mestra en els infants, les escoles, les famílies i la societat d'avui).

Aquí podreu llegir una entrevista per a la presentació d'aquest nou llibre:

"Un niño de 6 años con 12 libros es una locura"

20 de nov. 2011

Fem sols amb trencadís

Al Parc Güell de Barcelona trobem la Sala Hipòstila o Sala de les Cent Columnes, que és un porxo amb vuitanta-sis columnes que sosté la Plaça de la Natura. En el lloc de les columnes suprimides Gaudí hi va col·locar uns plafons rodons que semblen sols i al seu voltant uns altres de més petits que semblen llunes. Aquests sols de vint puntes representen les quatre estacions de l’any i estan fets amb la tècnica del trencadís. 
La tècnica del trencadís consisteix en la realització d’un mosaic fet amb fragments ceràmics, que Gaudí aconseguia del material de rebuig de rajoles, plats, tasses, etc, per després enganxar-los amb ciment, típic en l’arquitectura modernista.


A l’escola també vàrem voler aplicar aquesta tècnica i vam realitzar uns sols sobre plats de cartró, utilitzant trossos de paper xarol de diferents colors. Els nens primer van dibuixar el seu sol sobre el plat i després el van anar omplint  enganxant els papers. Alguns van sortir més figuratius i altres van ser uns sols realment abstractes però igual de bonics.
 
 

18 de nov. 2011

Fem collage amb el Guernica

L’obra més famosa de Picasso (Guernica, 1937) és un mural enorme pintat en tons grisos, blanc i negre. Tot i que la seva simbologia representa el patiment de la gent de Guernica que va ser bombardejada durant la Guerra Civil espanyola, l’hem treballat amb els petits de 4 anys. Es tracta que expressin els sentiments que els provoca la contemplació d’aquest quadre i entenguin una altra manera d’expressar-los, a través de l’art. A partir de les tonalitats grises, passant pel blanc i el negre, els infants entenen el color com una manera de representar la tristesa i la por.


Per tal de fer-ne la seva representació hem utilitzat el collage, utilitzant papers negres i grisos (paper de seda, cartolina i paper de diari), i hem jugat per a la representació dels personatges, amb el blanc sobre negre i el negre sobre blanc, dibuixant amb ceres toves.



Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...